És comú a molts països en desenvolupament el tenir un foc encès a la llar, permet cuinar, dona calentor i espanta els insectes. Són molt freqüents les cremades greus per accidents domèstics; els nins són especialment proclius a sofrir cremades. La cicatrització de les ferides, si aquestes no es tracten correctament, fa que els afectats sofreixin greus contractures a més d’un elevat risc d’infeccions.

Existeixen molts casos de malformacions que es produeixen a causa d’infeccions. Són en un principi, petites infeccions que creixen ràpidament davant l’incapacitat del sistema immunitari per combatre-les. Si no es tracten a temps, la infecció “es menja” literalment parts de la cara, amb la qual cosa s’incrementen les possibilitats de noves infeccions a més d’impossibilitar el ritme habitual de vida. S’operen casos de Noma, infeccions, seqüeles d’accidents, conflictes bèl•lics, etc.

A conseqüència d’una combinació de predisponibilitat genètica, deficiències alimentàries i/o la presència de teratògens durant la gestació, uns 1.500 infants neixen cada any amb llavi leporí i paladar fes a països com Tanzània, Kenya o Etiòpia. Aquestes malformacions es poden presentar de manera conjunta o per separat. El llavi leporí dificulta molt l’alimentació de l’infant perquè no pot succionar correctament. Si a més a més es combina amb el paladar fes, la major part de l’aliment és dirigit als pulmons o expulsat pel nas. És important que s’operi el paladar dins el primers dos anys de vida pel seu paper fonamental a l’aprenentatge de la parla. El paladar fes, es també es relaciona amb problemes d’audició.

Segons informes de l’Organització Mundial de la Salut (WHO) hi ha quasi 37 milions de persones amb problemes oculars arreu del món i el 90% viuen en països en vies de desenvolupament. Aquests problemes duen a alteracions a tota la zona orbitària. Quan es tenen dificultats visuals que perjudiquen l’òrbita ocular, és comú que el pacient vagi al oftalmòleg o al cirurgià plàstic, però moltes vegades, aquests no estan capacitats per oferir una solució. Entre les causes més freqüents hi ha el carcinoma vasocelular (tumor maligne de la pell de la parpella), altres càncers i infeccions a l’òrbita, parpelles i vies lacrimals, blefaroplastos (tics), ptosis palpebral (parpelles caigudes), disfuncions dels conductes lacrimals, deformitats genètiques, així com traumatismes o accidents amb la conseqüència de la pèrdua d’un o els dos ulls.